SpaceX, OpenAI i Anthropic: quan la innovació surt a borsa
Divendres, SpaceX va debutar a borsa en una de les OPV més esperades dels darrers anys. La companyia va sortir a cotitzar a 135 dòlars per acció, va obrir al voltant dels 150 dòlars, va arribar a tocar els 176 dòlars durant la sessió i va tancar a 160,95 dòlars, amb una pujada propera al 19% en el seu primer dia de negociació.
No és un cas aïllat. OpenAI i Anthropic també han iniciat els seus processos per sortir a borsa, en un context en què les grans companyies vinculades a la intel·ligència artificial concentren bona part de l’atenció del mercat. Parlem d’empreses amb valoracions superiors al bilió de dòlars —en notació europea, equivalent al “trillion” americà— i amb un paper central en una de les grans històries d’inversió del moment.
La pregunta és inevitable: som davant d’una oportunitat d’inversió històrica o davant d’un nou senyal d’eufòria als mercats?
Som davant d’una bombolla d’IA?
Hi ha motius per fer-se la pregunta. La intel·ligència artificial s’ha convertit en el gran motor narratiu dels mercats: les empreses vinculades a la IA expliquen una part molt elevada de les pujades recents, dels beneficis esperats i de la despesa en inversió de les grans companyies. Alguns anàlisis apunten que representen aproximadament el 75% dels guanys, el 80% dels beneficis i el 90% de la despesa de capital de l’S&P 500.
També veiem valoracions molt exigents. Molts inversors estan disposats a pagar múltiples elevats no tant pels beneficis actuals, sinó per l’expectativa que aquestes empreses dominaran mercats enormes en el futur. És el que podríem anomenar un “premi narratiu”: pagar avui per una història que pot ser certa, però que encara s’ha de demostrar en beneficis reals.
Però parlar de bombolla no vol dir negar la tecnologia. La bombolla d’internet de finals dels anys 90 va acabar amb fortes caigudes borsàries, però internet es va convertir en la columna vertebral de l’economia actual. Amb la intel·ligència artificial podria passar una cosa semblant: hi ha senyals d’eufòria en els preus, però també sembla clar que som davant d’una revolució tecnològica de gran abast.
Per això, la pregunta important no és només si la IA serà rellevant. Probablement ho serà. La pregunta difícil és quant d’aquest futur ja està reflectit en els preus actuals i quines empreses acabaran capturant realment el valor creat.
El repte no és només encertar la tecnologia, sinó qui hi guanya diners
Una de les grans lliçons de qualsevol revolució tecnològica és que no sempre guanya qui sembla més obvi al principi. Pot quedar clar que una tecnologia canviarà el món i, tot i així, ser molt difícil saber quines empreses capturaran el marge.
L’acord entre Apple i Google n’és un bon exemple. Apple ha decidit llicenciar tecnologia de Google per millorar els seus serveis d’intel·ligència artificial. Per a Google, això es pot veure com una notícia positiva: converteix la seva capacitat tecnològica en ingressos recurrents. Per a Apple, també pot ser positiu: li permet igualar part de l’experiència dels seus competidors sense haver d’assumir de cop tot el cost de competir en una cursa d’inversió extremadament intensiva.
La mateixa notícia es pot interpretar de dues maneres diferents. Potser els models d’IA acabaran sent un actiu molt diferenciador i amb marges elevats. O potser la competència per tenir el millor model es convertirà en una cursa cap a marges més baixos, i el valor l’acabarà capturant qui controla la distribució, la relació amb el client o l’ecosistema. Avui no ho sabem.
Per això, encara que la IA sigui una tecnologia clau, invertir-hi no és tan senzill com comprar les companyies més visibles del moment.
Les OPV solen ser més complexes del que semblen
Les sortides a borsa generen atenció perquè combinen novetat, grans noms i la sensació d’entrar-hi “al principi”. Però en molts casos, l’inversor públic no hi entra al principi, sinó després d’anys de creixement finançat en mercats privats.
Històricament, les OPV han estat un terreny difícil. Molts estudis mostren que una part significativa de les empreses que surten a borsa acaba obtenint pitjors resultats que el mercat en els anys posteriors. Algunes es converteixen en grans èxits, però identificar-les per avançat és extremadament difícil. Com passa tantes vegades en inversió, el problema no és reconèixer que una empresa és interessant, sinó saber si el preu que es paga deixa marge suficient per obtenir una bona rendibilitat.
Ja estem exposats a la innovació
A Milgauss pensem que no cal perseguir cada estrena per participar en la innovació. A través de fons i índexs globals, els nostres clients ja tenen una exposició significativa a la tecnologia i a la intel·ligència artificial.
N’hi ha prou amb recordar que les set empreses més grans del món representaven gairebé una quarta part de l’índex MSCI World el 2025. A més, aquestes companyies —Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, NVIDIA i Tesla— estan invertint de manera molt intensa en intel·ligència artificial. Per tant, l’exposició d’una cartera global a aquesta temàtica ja és àmplia i directa.
Això no vol dir restar mèrit a SpaceX, OpenAI o Anthropic. Són companyies extraordinàriament innovadores i, sens dubte, emocionants des del punt de vista tecnològic. Però invertir bé no sempre consisteix a participar en la història més atractiva del moment.
El nostre procés es basa en planificació, diversificació, eficiència en costos i disciplina. Evitem prendre decisions per entusiasme, titulars o moviments de curt termini. De vegades, la inversió ben feta és més sistemàtica i avorrida del que sembla. Precisament per això sol ser més robusta.